He arribat i tinc super poders

Em va costar molt sortir. Portava molts mesos vivint en un ambient calorós, llunyà al fred hivernal de fora. Hi havia molta expectació per a que sortís, però jo no me n’adonava, vivia el moment, el dia a dia. No pensava en el que vindria demà, de fet no en tenia ni idea.

Estava envoltat d’amor, tothom em deia coses i em repetia les mateixes paraules, però jo no en volia saber res, volia fer la meva mentre pogués. Havia crescut molt des del primer dia allà dins, m’havia fet un homenet. Vaig decidir sortir el 30 de Juliol, però vaig fer patir a tothom, com passaria els anys que estaven per venir.

De fet no vaig sortir sol, em van haver d’ajudar i acompanyar, així de bé estava allà dins, a la meva cova, a la meva llar. Després d’unes hores i alguns problemes, estava fora i patia pel fred, però de seguida em van enganxar a algú més gran per a notar escalfor, li deien “la mama”. Allà vaig dormir unes hores fins que vaig tenir gana.

Suposo que tinc superpoders, perquè tothom em felicita per tot allò que faig, riuen amb mi i els faig plorar emocionats. Així que em presentaré: Em dic Alex i tinc uns ulls rodons i grossos que m’ajuden a veure tot el que passa al meu voltant, m’agrada jugar amb les pilotes de colors i amb les etiquetes de la roba, com més llargues millor. M’ho passo pipa fent feliç a la gent que em mira . Quan no arribo per agafar qualsevol cosa faig molta força amb els punys i em poso vermell, i de cop, aconsegueixo que una mà que surt del no res m’acosti el que vull. He vingut per fer el bé i dibuixar-vos un somriure, ho he aconseguit?